Enginyeria genètica

L'enginyeria genètica és la ciència que estudia la transferència i el control de l'ADN. S’utilitza per corregir defectes genètics, per aconseguir noves especies i per fabricar diversos compostos.

Transgènics:

Els transgènics son organismes el material genètic del qual ha sigut manipulat mitjançant enginyeria genètica per tal de millorar les seves característiques. Una de les aplicacions dels transgènics es al cultiu d’aliments. Això presenta avantatges e inconvenients.

Avantatges:
-Els aliments aconseguits tindran més vitamines, sals i proteïnes.
-Els productes es conservaran per més temps.
-La producció d’aliments augmentarà.
-Els cultius seran més resistents a amenaces externes (virus, insectes, fongs). Així,       s’utilitzaran menys pesticides, el que serà un gran alleujament pel medi ambient. 

Inconvenients:
-No existeix la biodiversitat perquè el producte transgènic passarà les seves característiques als altres productes, uniformitzant-los.
-Es possible que el gen sigui rebutjat pel cultiu.
-Els productes poden desenvolupar-se d’altra manera no desitjada.

Cèl·lules mare: 

Són cèl·lules que tenen la capacitat de dividir-se en diferents tipus de cèl·lules. Es poden utilitzar en múltiples tractaments de malalties.

Diferència entre cèl·lules mare embrionàries i adultes:
La diferència que hi ha entre les cèl·lules mare embrionàries i les cèl·lules mare adultes es que a partir de les primeres es pot obtenir múltiples tipus de cèl·lula. En canvi, les cèl·lules mare adultes nomes poden donar lloc a un determinat nombre de cèl·lules.

Ètica:
El problema ètic rere aquestes cèl·lules es que, a l’utilitzar-les es destrueixen vides, ja que es considera que la vida comença des del mateix moment en que s’uneix un òvul i un espermatozoide.

Bebés a la carta:
Els bebés a la carta son nadons modificats genèticament per tal de que tinguin les característiques desitjades. Aquesta pot ser una bona solució per evitar tenir fills amb malalties hereditàries, però, al experimentar amb cèl·lules embrionàries poden sortir problemes com malformacions o tumors. Per altra banda, la possibilitat de poder escollir els trets d’un nadó comporta qüestionaments ètics, religiosos, etc.

Clonació:
És un procés en el qual es multiplica genèticament un individu, fent còpies del seu ADN.
La clonació té aplicacions mèdiques, com el transplantament de teixits. Quan una persona pateix càncer o alzheimer, moltes parts del seu cos es veuen afectades, i aquest no pot tornar a regenerar-les. Per això, trasplantant teixits sans del clon es solucionaria el problema. Però, des d’un punt de vista ètic, aquesta tècnica manipula l’embrió i no deixa que es desenvolupi de forma natural.

Teràpia gènica:
La teràpia gènica es un mètode que s'utilitza per detectar i corregir gens defectuosos. Consisteix en introduir gens modificats dintre de les cèl·lules o els teixits d’un individu per curar la malaltia. Actualment s’està provant experimentalment l’aplicació de la teràpia gènica al càncer i al SIDA. Un dels problemes que te aquest mètode es que, si l’ADN s’infecta amb un gen defectuós del genoma introduït pot provocar un tumor. Així que, no es un tractament totalment fiable.

Assaig genètic:
L'assaig genètic es una prova que ens permet desxifrar l'ADN humà per trobar-hi gens en específic. Amb aquesta informació podem detectar mutacions que causen  malalties hereditàries i podem comprovar la paternitat dels individus.

Actualment, es realitzen cinc tipus de proves genètiques:

-Diagnòstics als nadons: Són proves que es fan després del naixement d’un nadó per detectar possibles malalties que puguin ser tractades amb temps.

-Examen del portador: Aquest examen s’utilitza per descobrir si un dels dos progenitors es portador d’alguna mutació genètica. La prova es realitza en persones que procedeixen de famílies que han tingut desordres genètics.

-Examen prenatal: Aquesta prova es fa al fetus abans de néixer amb la finalitat de detectar si tindrà algun tipus de malaltia genètica o cromosòmica. Tot i així, aquest tipus d’examen no pot trobar malalties hereditàries o defectes de naixement.

-Examen predictiu: En aquest examen es prevé malalties futures que pot tenir una persona, tant genèticament com ambientalment.

-Proves forenses o d’identitat: Aquest examen serveix per determinar l’informació genètica d’un individu.

El problema de l’assaig genètic es els riscos que poden patir les persones sotmeses. Aquests riscos son més emocionals que físics.
No totes les malalties tenen tractaments, per tant, hi ha persones que prefereixen no saber el resultat de les proves si poden tenir una malaltia sense solució.
A més, per a una persona descobrir que es portadora d’un gen maligne pot afectar en la seva decisió de tenir o no fills, a part de provocar depressió o ràbia.
Tot i així, el fet de no tenir una malaltia determinada aporta un sentiment d’aullejament a la persona en qüestió.