Ara per ara, es pot assegurar que les tres primeres dimensions existeixen realment. Segons la Teoria de cordes, existeixen fins a 11 dimensions, però aquestes es troben a nivell subatòmic (solament en partícules).
Així,
comencem per la dimensió zero, que es pot representar amb un punt al pla.
Aquest
punt no té ni longitud, ni amplada ni
profunditat. Solament es un punt.
Després ve la primera dimensió. Es representa dibuixant una línia recta d’un
punt a un altre sobre el pla.
Ara,
podem observar que aquesta línia té longitud.
Si continuem, entrem en la segona dimensió, caracteritzada per tenir longitud i amplada.
Si continuem, entrem en la segona dimensió, caracteritzada per tenir longitud i amplada.
A continuació, representem la tercera dimensió dibuixant un cub:
La
tercera dimensió esta composta per longitud,
amplada i profunditat. Clarament, aquest cub no està en tres dimensions,
doncs està representat en un lloc pla i no té profunditat.
La quarta dimensió és el temps.
Podem representar la nostra vida amb una línia, doncs aquesta línia es la que uneix un instant amb un altre.
Aquesta
recta va des del nostre naixement fins a la nostra mort. Nosaltres realment
podem pensar en la nostra vida com una línia, perquè sabem que hi ha passat
(punt inicial de la línia), present (punt on ens trobem de la línia) i futur
(punt final de la línia).
Es curiós
que des de una dimensió inferior no podem percebre completament el moviment dels
cossos que es troben en dimensions superiors. Es a dir, un esser en dos
dimensions no pot veure el moviment complert de un altre en tres dimensions perquè
no el veurà completament, degut a que aquest esser tindrà altura.
Imaginem
que posem a una formiga en un paper i aquesta comença a caminar a la vora.
Diguem que la formiga es la primera
dimensió i el paper es la segona
dimensió.
Si ara
dobleguem el paper i ajuntem les dos vores formant un rotllo, la formiga passa
d’un costat a un altre, es “teletransporta”, per dir-lo d’alguna manera (una
basta representació dels forats de cuc).
En la
nostra perspectiva veiem que la formiga està caminant per un objecte
tridimensional, però per a ella la superfície continua sent en dos dimensions.
La formiga no pot visualitzar la tercera dimensió perquè està en una dimensió
inferior.
Així
doncs, encara que nosaltres visualitzem un futur, realment existeixen més, i
aquests depenen de les nostres decisions, oportunitats, ambicions, de la
intervenció de altres persones, etc.
Així es descriu la quinta dimensió, i la podem representar amb múltiples ramificions de la quarta.
Ohhh..., es interessant aquesta explicació, tot i que he de afegir que l’explicació del forat de cuc es podria millor la seva explicació, diguem que la teva explicació no es del tot correcte, tot i així, l’explicació de les dimensions està molt interessant. Vull explicar-te que es exactament un forat de cuc.
ResponEliminaUn forat de cuc, no és exactament moure’t per un espai d’un costat a un altre en forma de trajectòria com has explicat amb "el cilindre i la formiga", sinó travessar-lo pel mig de manera que la distància recorreguda sigui inferior a la trajectòria real pel pla.
Això, es podria explicar com les deformacions d’un llençol (d’una manera més senzilla i fàcil de comprendre). Imagina’t que el llençol és un pla representat del nostre espai, un simple pla en 2D. Tot i així, podem deformar-lo convertint el pla en un sistema en 3D, simplement deformant el llençol formant un cilindre (com has fet amb el teu exemple o com qualsevol altre forma tridimensional). Seguidament fem un forat travessant el cilindre de punta a punta com al propi diàmetre que tindria. Llavors, fem passar un objecte a través d’ell, de manera que recorri tot el diàmetre d’aquest cilindre (el cilindre fet del llençol, no ens hem d’oblidar que representaria l’espai on vivim). Quan entra pel forat fet, fins que acaba de travessar-lo, la seva distància recorreguda seria el propi diàmetre del cilindre, com he dit abans. En aquest moment, el moviment dintre d’aquest cilindre esta passant pels punts del diàmetre però, aquests punts no pertanyen en el pla del cilindre, sinó en un espai que no sabríem definir. Podríem explicar-ho com que no hi circularia en el pla del llençol. Llavors, físicament en un espai real, desapareixeria de l’espai que coneixem, o sigui l’espai on vivim. Per tant, s’aniria a una altra dimensió però, en tornar a l’altre costat del cilindre i sortir pel forat, aniria a parar de nou al pla del llençol, tornant a l’espai de sempre (el qual vivim o el que coneixem).
D’això se’n diu forat de cuc, i només passa quan un mateix espai es topa a si mateix des d’un altra costat, formant un forat a través. Des del punt de vista d’una persona que esta observant una formiga travessant un forat de cuc, aquesta veuria una teletransportació de l’insecte. En canvi, des del punt de vista de la formiga, passaria d’un costat a un altre de l’espai en un instant de segon, ja que la distància que recorreria seria minúscula a diferència de la que veuria la persona.
Mmmm..., això s’ha de representar de forma normal i no explicada, ja que costa més de comprendre. Tmbé demano disculpes per les faltes d'ortografia, tot i així:
Espero que t’hagi servit, ens veiem.